DESCRIPCIÓ: de 5-12 cm, primer convex, després estès i finalment infundibuliforme, amb el marge primer involut i després incurvat, que finalment es lacera. La cutícula, que és separable, és llisa, seca i setinada, de color groc ataronjat, bru ataronjat o bru vermellós fosc. Làmines juntes i decurrents, de color de safrà o del mateix que el barret. Esporada de color blanc-crem. Peu llarg i sinuós, de 5-15 x 1-1.5 cm, atenuat cap a la base i generalment excèntric. És del mateix color que les làmines i molt fibril.lós. Carn fibrosa i dura, de color groc ataronjat, brunenca a la base del peu, d'olor forta i desagradable, com d'oli ranci, i de gust astringent.

HÀBITAT: Fong paràsit o saprotròfic que viu en soques i arrels d'oliveres, però també d'altres arbres i arbusts planifolis, com ara alzines, suros, roures, aladerns, estepes, etc. Fructifica a la tardor, generalment formant flotes, però també en forma isolada. És molt comú a la terra baixa.

COMESTIBILITAT: Bolet tòxic, que pot produir forts trastorns gastrointestinals, que es manifesten amb vòmits, vertigen, dolors abdominals, pèrdua del coneixement i distensió muscular.

REMARQUES: Una característica curiosa d'aquest bolet és que, a les fosques i en condicions d'humitat favorable, les làmines presenten una lleugera bioluminiscència. Els exemplars joves que surten de forma isolada sobre arrels enterrades es poden confondre amb el rossinyol; aquest, però, té plecs en comptes de làmines. També es pot confondre amb el fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca), que és més petit i es troba generalment en boscos de coníferes.