DESCRIPCIÓ: de 4-10 cm, primer convex, després estès i més tard deprimit del centre, per acabar en forma d'embut. El marge, que és lobulat i ondulat, primer és involut i després recte. La superfície és llisa i seca, de color groc viu, que sovint pot ser molt esblanqueïda. Himeni format per plecs laminars gruixuts, molt decurrents, intervenats i bifurcats, de color groc viu. Esporada de color groc intens. Peu massís, de 3-8 x 1,5-2,5 cm, atenuat cap a la base i sovint corbat, primer de color blanc i més tard groc viu. Carn abundant, tendra, de color blanc-crem, que tarda molt a podrir-se i que no es corca gairebé mai. Fa una olor agradable, fruitada, i el seu gust és dolç.

HÁBITAT: Fong micorrizogen que viu associat a planifolis i a coníferes, majoritàriament amb suros, alzines i roures. Viu en tota mena de sòls. Fructifica des de la primavera, si és plujosa, fins a finals de la tardor. És molt comú i abundant; es troba des del litoral fins als Pirineus.

COMESTIBILITAT: És un excel.lent comestible, molt apreciat, del qual es pot aprofitar la quasi totalitat, ja que, com hem dit abans, la seva carn pràcticament no es corca mai. Sol utilitzar-se en guisats. És apte per assecar o salar.

REMARQUES: És un bolet de coloració molt variable, del qual es coneixen diverses varietats. En sòls calcaris i tèrmics, sota alzines i garrics, surt la varietat alborufescens Malç., que és completament blanca, i en tocar-la es taca de taronja vermellós, sobretot al peu. Hi ha dos bolets que s'assemblen al rossinyol -i que tenen una coloració similar a aquest- que cal conèixer bé. Són, per una banda, el fals rossinyol -Hygrophoropsis aurantiaca (Wülf.: Fr.) Maire-, que és comestible, i, per l'altra, la gírgola d'olivera -Omphalotus olearius (De Cand.: Fr.) Fayod-, que és tòxica.