Els bolets tòxics

L’existència de bolets tòxics, sobretot de mortals, ha preocupat l’home des de temps immemorials. Així, ja els primers escrits sobre bolets es referien a la seva naturalesa metzinosa, on eren vistos com a "éssers malignes", forjadors de molts mites i llegendes. La utilització de bolets amb propietats al•lucinògenes en diversos ritus religiosos, tant a l'Europa de l'Est (Amanita muscaria) com als països centreamericans (Psilocybe i Panaeolus) està ben documentada i constatada. Tot així, juntament amb altres factors antropològics, ha fet que el món dels bolets sempre hagi estat envoltat d’un cert aire màgic, que perdura fins als nostres dies. En els països micòfils i micòfags s’han produït, des de temps llunyans, intoxicacions pel consum de bolets. Algunes han estat famoses per la rellevància de les víctimes, les quals hi varen trobar la mort, com per exemple el Buda, Eurípides i la seva família, l’emperador romà Claudi, el Papa Climent VII, l’emperador Carles VI i el micòleg alemany Julius Schaeffer.

Reig bord o oriol foll (Amanita muscaria)

Tipus d’intoxicacions per bolets

En micotoxicologia, i en el transcurs del temps, s’han fet diverses classificacions dels tipus d’intoxicacions produïdes per bolets. Nosaltres, com la majoria de micòlegs, acceptem la següent, confeccionada en funció del temps d’aparició dels símptomes i la seva simptomatologia. A continuació descrivim les principals síndromes fent referència, principalment, als bolets que es troben a les nostres comarques.

SÍNDROMES D’INCUBACIÓ CURTA

Els símptomes comencen dins un període que va des dels 30 min fins a les 3 h. Tenen poca importància clínica i poques persones requereixen hospitalització, en general són lleus i es curen al cap de poc temps. En canvi sí que tenen molta importància casuística, ja que representen aproximadament el 40% del total d’intoxicacions per bolets. Se’n coneixen les següents:

Síndrome al•lucinògena
Aparició dels símptomes: de 15 minuts a 2 hores.
Símptomes: nàusees, vòmits, diarrea, vertigen, somnolència i mal de cap; al•lucinacions visuals, tàctils i auditives.
Durada: fins a 8 h; generalment acaben en un son profund.
Substància activa: psilocibina.
Bolets: gèneres Psilocybe, Panaeolus i altres.

Psilocybe fimetaria

Síndrome coprínica
La síndrome es dóna en consumir bolets junt amb begudes alcohòliques.
Aparició dels símptomes: de 5 minuts a 2 hores.
Símptomes: vermellor i escalfor a la cara, coll i pit; suor, palpitacions i gust metàl•lic.
Durada: fins a 4 h; la sensibilització, però, dura uns 3 dies.
Substància activa: coprina. Aquest compost impedeix la degradació normal de l’alcohol en l’organisme.
Bolets: Coprinus atramentarius, C. micaceus i altres.

Síndrome micoatropínica
Aparició dels símptomes: de 30 minuts a 3 hores.
Símptomes: lleugera diarrea, mal de ventre i vòmits; és característica l’aparició d’una mena de borratxera, que causa al•lucinacions visuals, molta eufòria i dificultats en la parla.
Durada: fins a 12 h¸ generalment acaben en un son profund.
Substància activa: àcid ibotènic i dos components derivats de la seva degradació: el muscimol i la muscazona.
Bolets: Amanita muscaria i Amanita pantherina.

Síndrome muscarínica (o sudorífica)
Aparició dels símptomes: de 15 minuts a 2 hores.
Símptomes: vòmits, mal de ventre i diarrea febles; intensa suor, salivació, llagrimeig i rajar de nas.
Durada: unes 24 h.
Substància activa: muscarina i els seus derivats
Bolets: Clitocybe rivulosa, C. phyllophylla, Inocybe geophylla i altres.

Síndrome paxíl•lica
Aparició dels símptomes: unes 2 hores.
Símptomes: vòmits, diarrea i mal de ventre; pal•lidesa general causada per la destrucció dels glòbuls vermells de la sang per processos al•lèrgics. En casos excepcionals pot resultar mortal en aparèixer un xoc per insuficiència renal.
Durada: de 2 a 4 dies.
Substància activa: desconeguda.
Bolets: Paxillus involutus.

Síndrome resinoide (o digestiva - gastrointestinal)
Aparició dels símptomes: entre 15 minuts i 4 hores.
Símptomes: diarrea, vòmits i mal de ventre.
Durada: de 1 a 2 dies.
Substància activa: acetones, antraquinones, resines, etc.
Bolets: Entoloma lividum, Agaricus xanthoderma, Omphalotus olearius, Lactarius torminosus, L. chrysorrheus, Ramaria formosa, Tricholoma bresadolanum, T. sejunctum, T. pardinum, Hebeloma sinapizans, Hypholoma fasciculare, Boletus satanas i altres.

SÍNDROMES D’INCUBACIÓ LLARGA

Dins d’aquesta simptomatologia es troben aproximadament el 40% de les intoxicacions per bolets a Catalunya. Són les més perilloses, no per la tardança en l’aparició dels símptomes -entre 6 hores i 17 dies-, sinó perquè són potencialment mortals. Igualment cal anar molt en compte si es presenten signes abans de les 6 hores, ja que es podria tractar d’una barreja de síndromes curtes i llargues.

Síndrome cortinarínica
Aparició dels símptomes: entre 2 dies i 17 dies.
Símptomes: set, sequedat de boca, cremor als llavis i llengua, i gust metàl•lic; diarrea, vòmits i mal d’esquena. Si no es tracta aviat el pacient, i en funció de la quantitat de bolet ingerida (uns 300 grams de bolet fresc són mortals), els ronyons deixaran de funcionar i es produirà la mort en pocs dies.
Substància activa: orellanina.
Bolets: Cortinarius orellanus i altres espècies properes.

Cortinarius orellanus

Síndrome giromítrica
Aparició dels símptomes: 6 hores.
Símptomes: primer apareixen trastorns gastrointestinals (diarrea, vòmits i mal de ventre) i neurològics (vertigen, mal de cap, gemecs dèbils, excitació i deliri). Si no es tracta el pacient a temps, es veuran afectats el fetge, els ronyons i la sang en aparèixer símptomes hemolítics (destrucció del glòbuls vermells). A partir del tercer dia es produirà la mort per col?lapse circulatori i respiratori.
Substància activa: giromitrines.
Bolets: Gyromitra esculenta i altres espècies properes.

Síndrome ciclopeptídica (o fal•loïdiana - amanitínica)
Aparició dels símptomes: entre 6 hores i 24 hores (normalment 12 hores).
Símptomes: el primer dia es presenta un fort mal de ventre, freqüents vòmits i abundant diarrea. Això comporta una important deshidratació. El segon dia apareix una millora aparent i enganyosa, deguda en part al tractament de rehidratació oral. El tercer dia apareix, a més dels símptomes inicials, icterícia, palpació dolorosa del fetge i empitjorament general del malalt. A partir d’aquí, si no es tracta el pacient, seguirà una fallida total del fetge i la posterior defunció en el terme d’una setmana.
Substància activa: amatoxines.
Bolets: Amanita phalloides, A. verna, A. virosa, Galerina marginata, Lepiota castanea, L. helveola, L. brunneoincarnata, L. josserandii, L. pseudohelveola, L. brunneolilacea, etc.

Un bolet de mida mitjana (50 g) és suficient per provocar la mort d’un adult, aproximadament en la proporció d’un gram de bolet per quilogram de pes corporal. El tòxic es troba repartit per tot el bolet i en major proporció a les làmines. Només és actiu per via oral. Les amatoxines, els tòxics pròpiament dits, són resistents a la cocció i a la dessecació.

ALTRES SÍNDROMES

En aquest apartat s’agrupen tots els altres tipus d’intoxicacions i que no es poden menysprear, pel fet que estadísticament representen el 20% del total dels casos.

Consum de bolets crus
Hi ha una sèrie de bolets, com per exemple les múrgoles (Morchella), les pentinelles (Amanita vaginata i altres), els barretets (Helvella), etc., que consumits en cru són tòxics. Donen problemes digestius i hemolítics lleus. Cal doncs consumir sempre aquests bolets ben cuits o assecats.

Intolerància als bolets
El consum reiterat o abundant d’alguns bolets pot produir certa intolerància en algunes persones (malestar i diarrea) que, posteriorment, pot desaparèixer sense més conseqüències. Els bolets responsables són el moixernó de tardor (Clitocybe nebularis), diversos moixins (Suillus), algunes espècies de Armillaria i diverses clavaràcies (Clavariadelphus, Ramaria), etc.

Consum de bolets en mal estat
Els fongs, com altres éssers vius, són atacats per bacteris i altres fongs, sobretot si són vells o estan mal conservats. Això genera uns productes metabòlics tòxics, com són l’amoníac, els fenols, els enzims (putrescina i cadaverina), etc., que provoquen problemes gastrointestinals, normalment lleus. Cal doncs menjar els bolets frescos i en bon estat i, un cop cuits, guardar-los a la nevera.

Al•lèrgia a les espores dels fongs
L’exposició constant, sovint en l’àmbit laboral, a les espores de determinats fongs (Aspergillus, Penicillium, Lepista, etc.), en certes persones desencadenen reaccions al•lèrgiques greus, amb urticària, edemes i, a vegades, asma.

Micotoxicosis
Són provocades per fongs paràsits, els quals, en segregar toxines, poden provocar enverinaments si són consumits. Citarem a tall d’exemple les aflatoxines i l’ergotisme. Aquest últim és causat per l’ascomicet Claviceps purpurea, que parasita diverses gramínies, sobretot el sègol. Actualment té poca importància, però sí que la va tenir a l’Edat Mitjana, en què va provocar nombroses víctimes.

Micosis
Són totes les afeccions causades per fongs. Dins de les micosis superficials destaquen les dermatomicosis i, entre aquestes, els coneguts peus d’atleta. Les micosis profundes o sistèmiques afecten tot el cos, preferentment els pulmons, que en són la via de entrada.

Consum de bolets que han acumulat tòxics
Els bolets, en funció del seu metabolisme, poden acumular una sèrie d’elements del medi on viuen. Els primers que s’han descrit són els pesticides d’origen agrícola i industrial (DDT); també s’hi troben metalls pesants de procedència industrial i de vehicles (plom, cadmi i mercuri) i, per últim, elements radioactius (iode 131 i cessi 137).

Intoxicacions autosuggestives
Es produeixen quan la persona creu haver menjat bolets dolents. Els problemes gastrointestinals i les suors poden iniciar-se entre els 15 minuts i les 2 hores. Són lleus i es curen en poc temps.

Rabdomiolisis

Des de fa pocs anys se sap que el consum de Tricholoma equestre o d’espècies molt properes (carlet groc) pot produir aquest greu trastorn, potencialment mortal, que consisteix en la descomposició de les fibres musculars. Sembla que aquesta afecció es produeix com a conseqüència del consum de grans quantitats de bolets en àpats successius. Tanmateix, tot i que tradicionalment s’ha considerat aquesta espècie com a bon comestible, cal evitar-ne el consum.

Tricholoma equestre

No hi ha bolets “bons” i “dolents”: els bolets són éssers vius que compleixen la seva funció a la natura i que mereixen el nostre respecte. Per això, mai no s’han de trepitjar ni destrossar encara que siguin tòxics.

Cal que tothom sigui conscient de la perillositat d’alguns bolets, els quals s’han de conèixer bé, per tal d’evitar que un dinar de bolets, normalment de caràcter festiu, acabi en una tragèdia: Tots els bolets es poden menjar, però alguns només una vegada.

Claus d'intoxicació per bolets actualitzades a març de 2024. Clica aquí !