DESCRIPCIÓ: gran, de 8-15 cm, primer convex, després aplanat i finalment una mica deprimit, amb el marge involut de jove, i més tard incurvat. La cutícula, que és parcialment separable, és llisa i lleugerament llistada, viscosa en temps humit, de color rosat i tacada de vermell vinós, més fosca al centre. El marge és més clar i es taca de groc crom. Làmines adnades, de color blanc, tacades lleugerament de vermell vinós. Esporada de color blanc, Peu robust, de 4-8 x 1,8-3 cm, cilíndric, una mica atenuat i, a vegades, corbat. És sec, llis o una mica esquamós, de color blanc; es taca de vermell vinós, com el barret. Carn abundant i compacta, fibrosa al peu, de color blanc, d'olor suau i gust dolç, a vegades una mica amargant.

HÁBITAT: Fong micorrizogen que viu associat a planifolis, bàsicament alzines, en tota mena de sòls, amb preferència pels bàsics i els neutres. Fructifica a la tardor, generalment en "clapades" de nombrosos exemplars, que reben el nom d' "escarleteres". És comú; es troba més abundantment en els alzinars calcícoles litorals i muntanyencs.

COMESTIBILITAT: És un bon comestible, millor per acompanyar guisats que per menjar-lo sol, perquè la seva carn absorbeix tots els agradables sabors del plat. És adequat per ser cuinat amb tota classe de carns, però potser el "platillo" més tradicional és el que s'elabora amb vedella.

REMARQUES: És, sens dubte, el bolet més apreciat a les nostres contrades, amb més tradició rural que el pinetell. La seva abundància a les comarques de la Selva i la Garrotxa provoca autèntiques "caceres", els resultats de les quals s'avaluen més per coves que per cistells. No s'acostuma a menjar després de ser collit, sinó que es conserva en sal o salmorra per a una utilització posterior. També es pot servar al bany maria o en vinagre. Traient-li la cutícula, ja que amarganteja, se'n millora la qualitat.