DESCRIPCIÓ: gran, de 5-15 cm, primer hemisfèric, després convex i finalment aplanat, amb el marge involut. La cutícula, que és separable, és llisa, i molt llefiscosa i enganxosa en temps humit. És brillant, de color que va de bru a gris, sovint amb tonalitats olivàcies, amb el centre més fosc. Làmines adnades, de color blanc o crema pàl·lid. Esporada de color blanc. Peu gros, de 5-10x1.5-4 cm, cilíndric o una mica inflat, atenuat a la base. A la part alta és blanc i molt pruïnós, i a la resta, que se separa mitjançant una zona anular poc marcada, és glutinosa, amb bandes horitzontals més fosques, del mateix color que el barret. Carn blanca, d'olor aromàtica i molt perfumada, i de gust dolç.

HÀBITAT: Fong micorrizògen que viu en les pinedes calcícoles, principalment, de pi blanc. Fructifica a la tardor, sovint en forma gregària. És poc comú; es troba a la terra baixa, essent abundant al Pla de l'Estany i a la zona sud-oest de l'Alt Empordà.

COMESTIBILITAT: És molt bon comestible, de gran tradició en àrees típicament calcàries, com ara l'Anoia, el Bages i Osona, on se l'anomena llenega i se'l considera el millor. Això no passa a les nostres comarques, on es cull en punts molt concrets i no té mai el predicament de l'escarlet. Abans de cuinar-lo, val més treure-li la cutícula, quan s'ha assecat una mica. Per fer-lo a la paella és massa aromàtic, en canvi, per acompanyar "platillos" és excel·lent.

REMARQUES: A les nostres comarques abunda més H. personii Arnolds, de mida més petita, que es troba sota planifolis, en sòls silicis. És igualment comestible.