DESCRIPCIÓ: carnós, de 6-20 cm, primer convex amb el centre aplanat, després estès i amplament umbonat, i finalment deprimit. El marge és ondulat i, a vegades, lobulat; incurvat de jove i recte de vell. La cutícula, que no és separable, és seca, llisa i brillant, finalment pruïnosa, de color gris, amb nombroses llistes radials; en assecar-se, es clivella radialment. En temps humit pren una coloració gris brunenca, sobretot cap al centre. Làmines escotades, primer de color crem, després groc i finalment rosa salmó. Esporada de color rosa salmó. Peu robust, de 8-14 x 1,5-3 cm, ventrut o bulbós, a vegades atenuat, sovint corbat, primer pruïnós i de color blanc, i finalment una mica esquamós i de color gris groguenc. Carn compacta, fibrosa al peu, blanca, amb olor i gust forts i desagradables, de farina rància.

HÁBITAT: Fong micorrizogen que viu en boscos de planifolis, en llocs humits, i en tota mena de sòls. Fructifica a l'estiu i a la tardor, sovint formant grups de dos o tres exemplars units per la base del peu, i , a vegades, formant erols. És força comú als alzinars i suredes de la terra baixa, i a les fagedes i rouredes de la muntanya mitjana.

COMESTIBILITAT: És un bolet tòxic. El seu consum provoca una síndrome gastrointestinal aguda i intensa, amb possibles complicacions si la quantitat ingerida és important. A les nostres comarques és el bolet que causa més intoxicacions, fins i tot a boletaires experts, però la seva majoria passen silenciades en no acudir al metge.

REMARQUES: El gran nombre d'intoxicacions es deu al fet que se sol confondre amb tres bolets força collits, que tenen una forma i coloració similars. Un és el moixernó de tardor o candela borda -Clitocybe nebularis (Batsch.: Fr.) Kumm.-, de barret també grisenc i de làmines de color crem; el segon és la flota de bruc -Lyophyllum conglobatum (Vitt.) Bon, sobretot quan surt isolat o formant flotes de pocs exemplars- de barret i làmines grisencs; i el tercer és l'escarlet blanc -Hygrophorus penarius Fr.-, de barret i làmines blanquinosos. La distinció bàsica d'aquests tres respecte E. lividum es troba en l'olor de la carn: forta i desagradable de farina rància a E. lividum, i més o menys fúngica i agradable als altres tres. També es diferencien pel color de les làmines que, en aquests tres, mai no és groc ni rosat.