DESCRIPCIÓ: de 8-20 cm, primer convex, després aplanat i una mica umbonat o, a vegades, una mica deprimit, amb el marge incurvat. La cutícula, que és separable, és llisa i llistada, una mica pruïnosa, untuosa en estat humit, de color gris amb tonalitats brunenques, més fosca al centre. Làmines adnades o una mica decurrents, separables de la carn, de color blanc-crem. Esporada de color crema. Peu claviforme, de 5-13 x 1.5-3 cm, ple de jove i buit de vell, fibril.lós, de color gris, sempre més clar que el barret, i amb la base més o menys feltrada per la presència d'un miceli blanc, que aglutina la fullaraca. Carn primer compacta i després tova, de color blanc, amb olor fúngica forta i gust una mica amargant.

HÀBITAT: Fong sapròfit que viu en tota mena de boscos, tant de planifolis com de coníferes, en sòls humits i molt humífers. Fructifica a la tardor, formant grups o rotllanes de nombrosos exemplars. És comú; es troba des del litoral fins als Pirineus.

COMESTIBILITAT: La seva comestibilitat és bastant controvertida. Hi ha qui el considera molt bon comestible, però existeix un percentatge important de persones que no el toleren, i els provoca trastorns gastrointestinals diversos. La seva tolerància sembla anar lligada a factors genètics familiars. S'aconsella bullir-lo abans de cuinar-lo.

REMARQUES: Aquest bolet - que és un dels que origina més consultes als micòlegs a la tardor - se sol confondre amb la candela de bruc, que en difereix per tenir un color més ocraci i per presentar un umbó molt marcat i dur al centre del barret. Una altra confusió, i la més perillosa, és amb Entoloma lividum, bolet causant d'intoxicacions que poden arribar a ser greus. Aquest se'n diferencia per tenir les làmines de color crema - que ràpidament prenen reflexos salmó a mesura que van madurant les espores - i per la seva carn, que fa una forta olor de farina.