Russula sanguinea Bull.: Fr. |
ESCALDABEC, cualbra de pineda, marieta |
|
DESCRIPCIÓ: de 4-10 cm, primer convex i sovint umbonat, i després aplanat i una mica deprimit del centre. El marge en els joves és incurvat, i en els vells és recte i, a vegades, lleugerament costat. La cutícula, que quasi no és separable, és un xic rugosa, i viscosa i brillant en temps humit. És de color vermell sang, sovint més fosca cap al centre, i a vegades parcialment descolorida, més pàl·lida. En envellir, o per efecte de la pluja, es va descolorint i pren tonalitats rosades, sobretot cap al marge. Làmines un xic decurrents, primer de color blanquinós, més tard crema. Esporada de color ocre pàl·lid. Peu de 3-7 x 1-3 cm, cilíndric o una mica inflat, i atenuat a la base. És de color blanc, tenyit de rosa vermellós, que es taca de groc a les ferides i en envellir. Carn granelluda i dura, de color blanquinós, excepte sota la cutícula, on és vermellosa. La seva olor és suau i fruitada, i el gust, picant. HÀBITAT: Fong micorrizògen que viu en boscos de coníferes, en tot tipus de sòls. Fructifica a l'estiu i a la tardor. És molt comú; es troba des del litoral fins als Pirineus. COMESTIBILITAT: No és comestible, atesa la forta picantor de la carn. El seu consum pot provocar trastorns gastrointestinals. REMARQUES: Al mateix hàbitat, sota pins, es troba una espècie de coloració similar, R. torulosa Bres. És de color més fosc, vinós, i el gust de la carn no és tan picant. També de color semblant, però que es troba en boscos de planifolis, és R. persicina Krombholz. És més petita i de carn també picant. Té la cutícula finament pruïnosa, de color vermell viu, les làmines adnades i el peu de color blanc, rarament rosat. Cap d'elles no és comestible. |
© 2006 Associació Micològica Joaquim Codina
Aquesta obra està subjecta a una Llicència
de Creative Commons.