DESCRIPCIÓ: de 5-15(35) cm, molt excèntric i variable, normalment en forma de petxina, amb el marge primer incurvat i després recte,
sovint ondulat. La cutícula, que és separable, és llisa i brillant, de color molt variable, beix, gris clar, gris negrós o gris blavós. Làmines juntes,
decurrents fins a la base del peu, de color crem. Esporada de color gris lilós. Peu molt curt d'1-4 x 1-2 cm, molt excèntric o completament
lateral, recobert de pèls blancs. Carn ferma i fibrosa, blanca, d'olor agradable (a vegades anisat), i gust dolç.
HÁBITAT: Fong paràsit o sapròfit que viu en soques i branques, bàsicament de planifolis morts o debilitats, en boscos de ribera, parcs i jardins.
Fructifica a l'estiu i a la tardor, És comú; es troba des del litoral fins als Pirineus.
COMESTIBILITAT: És comestible i molt apreciat. En els darrers anys se n'ha difós molt el consum ja que es cultiva a gran escala. Això permet
trobar-ne al mercat durant tot l'any.
REMARQUES: Es pot cultivar fàcilment sobre troncs de pollancres, a l'aire lliure, o sobre bales de palla barrejades amb serradures, en hivernacles;
però cal advertir que, si no es mantenen la temperatura, la humitat i la lluminositat adequades, és difícil obtenir bolets de forma continuada. Un bolet molt
similar és P. pulmonarius (Fr.: Fr.) Quélet, que té un color molt pàl·lid, gairebé blanc. Es troba en zones montanes. També es cultiva i es ven als
mercats. Al damunt de les figueres de moro (Opuntia) i de les atzavares (Agave) pot sortir un bolet semblant, P. opuntiae
(Dur. et Lév.) Saccardo, típicament mediterrani i molt més rar.
|