DESCRIPCIÓ:molt gran, de 10-25(40) cm, primer ovoide, després campanulat, i final ment estès i lleugerament umbonat, amb el marge fimbriat. La cutícula, que inicialment és llisa, aviat es clivella i es formen grans esquames cotonoses de color bru-gris fosc o bru vermellós, fàcilment separables, sobre un fons molt fibril.lós de color gris-crema, amb el disc central més fosc i menys esquamós. Làmines juntes i soldades a un collar (collarium) - separat del peu per una estreta val·lècula- de color blanc-crem que es taquen posteriorment de bru cap a l'aresta. Esporada de color blanc. Peu separable i bulbós, de 10-30(40) cm, fistulós, del mateix color que el barret i fortament jaspiat. A la part alta porta un anell doble, gran i mòbil, vorejat d'esquames cotonoses, blanc a la cara superior i bru a la inferior. Carn abundant i tova al barret, molt fibrosa al peu, d'olor suau i fruitada, i de gust semblant al de les avellanes.

HÀBITAT: Fong sapròfit que viu en tota mena de boscos, en clarianes, brolles i marges de bosc herbosos, en sòls humífers i amb abundant fullaraca. Fructifica des de la primavera fins a la tardor, aïlladament o en grups nombrosos. És molt comú; es troba des del litoral fins als Pirineus.

COMESTIBILITAT: És molt bon comestible, apte per fer a la brasa o arrebossat. Cal, però, rebutjar-ne el peu per ser massa fibrós. Quan el barret encara està tancat, es pot farcir de carn i es pot fer al forn, amb mantega i formatge ratllat, i resulta així excel·lent.

REMARQUES: Es tracta, de ben segur, del bolet amb làmines que pot assolir una mida més gran. En general poc conegut i apreciat, va guanyant cada vegada més acceptació entre els que el coneixen. La presència d'anell al peu fa que, per molta gent, sigui poc atractiu i considerat verinós, possiblement per la semblança amb els bolets del gènere Amanita, alguns d'ells mortals, però aquests tenen una volva a la base del peu, i l'anell mai no és mòbil.