DESCRIPCIÓ: de 2-6 cm de diàmetre, primer campanulat, i després estès i umbonat. El marge, que s'estria per transparència en temps humit, primer és llis i incurvat i, més tard, és recte i acanalat, trobant-se sovint ondulat. La cutícula, que no és separable, és llisa, de color ocre vermellós quan és ben molla d'aigua, generalment amb el centre més fosc, i ocre pàl·lid quan s'asseca. Làmines separades i gruixudes, lliures, més pàl·lides que el barret. Esporada de color blanc. Peu cilíndric, de 4-7 x 0,3-0,6 cm, ple, rígid i elàstic, que es pot recargolar sense trencar-lo, i del mateix color que les làmines. Carn minsa, molt fibrosa al peu, blanquinosa, d'olor suau, com d'ametlles, i de gust dolç.

HÁBITAT: Fong sapròfit que viu enmig de l'herba, en prats, jardins, camins i clarianes herboses del bosc. Fructifica des de la primavera fins a l'hivern, sovint formant erols de nombrosos exemplars. És molt comú i abundant, sobretot a les comarques muntanyenques.

COMESTIBILITAT: És un excel·lent comestible. És apte per assecar, guanyant així en aroma. Es pot trobar dessecat als mercats i botigues amb el nom impropi de "moixernó". És molt apropiat per ser guisat en fricandó. També es pot fer amb truita o amb ous remenats.

REMARQUES: És un bolet que sempre surt formant erols, fent que l'herba de l'erol sigui més alta i de color més fosc. El seu nom botànic "oreades", que ve del grec, significa nimfes dels prats. Es pot confondre amb M. collinus (Scop.: Fr.) Singer, que es creu que és tòxic i pot sortir als mateixos llocs. Aquest té el peu buit i fràgil, que es trenca amb facilitat, i la seva carn fa una olor desagradable, com d'all. Més perillosa és la confusió, sobretot quan estan parcialment secs, amb bolets tòxics dels gèneres Inocybe, Citocybe i Lepiota, que també poden sortir en els prats. Si decidim collir cama-secs, és convenient revisar-los un per un, per evitar un error que pot ésser fatal, ja que alguns dels bolets tòxics que hem esmentat poden ser mortals.