DESCRIPCIÓ: de 3-10 cm, primer convex, després estès i finalment infundibuliforme, molt irregular. El marge primer és incurvat, després recte i finalment revolut, sovint ondulat. La cutícula és seca, mat pruïnosa i finalment vellutada, de color crem blanquinós o gris brunenc, sovint parcialment descolorida. Làmines adnades o feblement decurrents, inicialment de color crem i després ocre salmonat. Esporada de color ocre clar. Peu cilíndric, de 2,5-7 x 0,7-1,5 cm, sovint corbat, ple, blanquinós o més clar que el barret, que es taca de rosa a les ferides. Carn granelluda i ferma, blanca, que es torna rosa viu al cap de 2 minuts de ser tallada. Fa una olor lleugerament fruitada. El seu gust, en un primer moment, és amargant i després molt picant. Làtex blanc que lentament es torna rosa salmó sobre les làmines.

HÁBITAT: Fong micorrizogen que viu en boscos de planifolis, associat sovint amb suros i alzines, en tota mena de sòls. Fructifica a l'estiu i a principis de la tardor. És força comú; es troba a la terra baixa i a la muntanya mitjana.

COMESTIBILITAT: És un bon comestible, localment molt apreciat. Es considera excel·lent fet a la brasa.

REMARQUES: Aquest bolet figura com a no-comestible o com un comestible mediocre en la majoria de publicacions micològiques, però a les comarques on es cull és força apreciat, essent considerat per alguns boletaires, fins i tot, de millor qualitat que la lleterola vermella (L. rugatus Kühner et Romagnesi). La varietat fuliginosus (F.: Fr.) Fr., és molt semblant, però té el peu de color més fosc, igual com el barret. A les avetoses del Ripollès i de la Cerdanya, surt L. picinus Fr., que té el peu i el barret molt més foscos. També és comestible.