DESCRIPCIÓ: arrodonit i molt lobulat, de 3-8 cm d'amplada. La superfície, que és fèrtil, és cerebriforme i greixosa, de color castany. El marge es troba parcialment separat del peu, i només s'hi enganxa per uns quants punts. L'interior, que és buit, és finament furfuraci, de color blanc. Esporada de color blanc-crem. Peu buit de 3-7 x 2-4 cm, sovint comprimit i lobulat, amb la base bulbosa, de color blanc o lleugerament rosat. Carn blanca, fràgil, de consistència cerosa, amb olor aromàtica i gust suau.

HÁBITAT: Fong sapròfit que viu en boscos de coníferes, en llocs on hi ha abundants restes vegetals. Fructifica a la primavera. És poc comú; es troba als boscos montans i subalpins. A la terra baixa s'hi troba de forma ocasional.

COMESTIBILITAT: És un bolet de comestibilitat molt controvertida que, menjat cru o mal cuit pot ser mortal. Només es pot consumir un cop ben cuit o prèviament assecat, en poca quantitat, i en espais de temps molt allunyats. En persones sensibles, que no prenguin aquestes precaucions, pot provocar greus intoxicacions, fins i tot mortals; es desaconsella, per tant, el consum d'aquest bolet.

REMARQUES: Un bolet semblant que també surt a la primavera, és G. gigas (Krombholz) Cooke. Aquest, però, és de mida més gran i de color de mel. A la tardor surt G. infula (Sch.: Fr.) Quélet, que té el barret constituït per 2-4 lòbuls en forma de sella de muntar. Ambdós es troben també en zones muntanyenques, i són igualment tòxics. A causa del gust i textura de la carn, aquests bolets, a les comarques lleidatanes, es coneixen amb el nom de bolets de greix.