DESCRIPCIÓ: de 5-15 cm, primer hemisfèric, després convex i finalment estès, amb el marge llis incurvat. La cutícula, que és separable, és llisa i lluent, lubrificada en temps humit, i no presenta cap resta de vel. És de color verd oliva, que pot anar des de blanc o groc verdós fins a bru olivaci. Tota ella presenta nombroses llistes radials, més fosques, molt característiques. Làmines juntes i lliures, blanques amb reflexos groc verdosos. Esporada de color blanc. Peu separable, de 5-15 x 1-2 cm, bulbós, jaspiat, de color blanc o groc-verd. L'anell és membranós i estriat, de color blanc. El bulb és arrodonit i està envoltat per una volva membranosa, en forma de sac, lobulada, de color blanc. Carn tendra, blanca, d'olor suau i gust dolç.

HÁBITAT: Fong micorrizogen que viu en tota mena de boscos, en sòls preferentment silícics. Fructifica a l'estiu i a la tardor. És molt comú; es troba a la terra baixa i a la muntanya mitjana.

COMESTIBILITAT: És un bolet tòxic que pot provocar la mort amb la ingestió de només un exemplar. El seu consum causa una greu intoxicació de tipus ciclopeptídic, manifestada amb nàusees, còlics, vòmits i diarrea sanguinolenta i coleriforme, que apareixen de 6 a 18 hores després d'haver-lo menjat. No hi ha cap mètode de conservació que li tregui la toxicitat. A més, cal esmentar que cap prova casolana utilitzada per comprovar si un bolet és metzinós no és vàlida (cullera de plata, all, etc.).

REMARQUES: Aquest bolet provoca la quasi totalitat d'intoxicacions mortals a casa nostra. Quan es cull sense volva i es malmet l'anell, es pot confondre amb bolets comestibles de coloració semblant, com el pixaconill -Tricholoma equestre (L.: Fr.) Kummer - o les cualbres llores. La confusió és més greu quan es cull en forma d'ou, pensant que es cull un ou de reig, i no es té la precaució de tallar-lo per comprovar el color de dintre, verdós a la cogomella borda i groc-taronja al reig. També mortals són A. verna (Bull.; Fr.) Lamarck, que surt a la primavera sota planifolis, i A. virosa (Lamarck) Bertillon, molt més rara, que surt a la primavera i a la tardor, sota avets i faigs. Totes elles es poden confondre amb els xampinyons de bosc de color blanc (Agaricus spp.) , però en aquests les làmines es tornen negroses.