DESCRIPCIÓ: de 10-20(25) cm, globós de jove, després hemisfèric i finalment estès, amb el marge incurvat que, de vell, resta lleugerament acanalat. La cutícula, que és separable, és humida i lluent, de color vermell viu homogeni, però també taronja vermellós o groc ataronjat. Està recoberta de restes de vel en forma de granulacions blanques o groguenques, que formen cercles més o menys concèntrics. Làmines juntes i lliures, de color blanc, que poden groguejar una mica. Esporada de color blanc. Peu separable, llarg, de 15-24 x 1-3 cm, bulbós, de color blanc, amb la superfície un xic flocosa. L'anell és membranós, molt ample i està vorejat de flocs de color blanc o groguenc. La volva, que no s'aprecia com a tal, està fragmentada tot formant berrugues de color blanc disposades en cercles al voltant de la base del peu. Carn tendra, de color blanc, excepte sota la cutícula, on és groga. La seva olor i el seu gust són suaus.

HÁBITAT: Fong micorrizogen que viu en tota mena de boscos, en sòls silícics. Fructifica a finals de l'estiu i a la tardor, formant grups, a vegades molt nombrosos. És comú a la muntanya mitjana i a l'alta muntanya, i molt rar a la terra baixa.

COMESTIBILITAT: És tòxic, però no és mortal, com erròniament es creu. Provoca una síndrome micoatropínica amb afecció gastrointestinal i neurològica. Es tòxic es localitza a totes les parts del bolet.

REMARQUES: Aquest bolet, que a part de ser tòxic també té propietats al·lucinògenes, s'ha utilitzat des de temps remots com a estimulant. Algunes tribus d'esquimals, fins i tot, es bevien l'orina per reutilitzar i prolongar els efectes de l'agent al·lucinògen. A casa nostra també s'havia utilitzat per aquest motiu, i d'aquí l'expressió "estar tocat del bolet". El nom "muscaria" es refereix a les seves propietats insecticides, ja que intoxica les mosques que es paren al damunt del bolet, que queden temporalment paralitzades. Per aquest motiu, en algunes zones de Catalunya, també es coneix amb el nom de matamosques. Quan surt a les comarques litorals i prelitorals, i el barret ha estat rentat per la pluja, hi ha cert risc de confusió amb el reig, sobretot en la varietat formosa (Pers.) Fr., que és de coloració més groguenca.